Viatjar és com flirtejar amb la vida. És com dir, hem quedaria i t'estimaria, però m'he d'anar: aquesta és la meva estació. Ho va dir Lisa St. Aubin en una reflexió molt encertada de l'amor que podem arribar a sentir per un lloc desconegut, pel sol fet de ser desconegut. En aquest blog explicaré les meves experiències personals en els viatges que he anat i aniré fent.
Aquesta aventura comença el 13 de juny de 2014. Una amiga i jo ens vam disposar aquest cap de setmana a visitar l'emblemàtica ciutat d'Estrasburg (Franca), on vivia un amic en comú, en Xavi, al que no veiem des de feia uns quants anys. Ens vam trobar una mica indecisos a l'hora de marxar: ja que era el primer cop que viatjàvem a un lloc on desconeixíem completament la llengua i on depeníem completament d'en Xavi a l'hora d'anar a qualsevol lloc o demanar alguna cosa. Estrasburg és una ciutat Francesa amb arrels alemanyes, ja que va ser ocupada diversos cops pels alemanys, Sens dubte això va marcar a aquesta ciutat amb un distintiu, és una de les poques regions Franceses que van arribar a tenir llengua pròpia (L'Alcacien). Llengua que està pràcticament morta perquè ja no s'ensenya en les escoles, només perdura gràcies a la transmissió de la llengua per ascendència familiar. Vam arribar a les onze del matí, l'avio havia arribat sense retard. Un cop ...